gormand -a adj i m i f

Definició

1  Dit d’aquell a qui agrada de menjar bé i amb plats abundosos.
   ésser gormand (d’alguna cosa)  Tenir una predilecció especial per alguna mena de menjar.

La mainada és gormanda de xocolata. Els conills són gormands de pastanagues.

2  Llaminer, llépol.

Etimologia

Del francès gourmand, mateix significat, d’origen incert, potser relacionat amb gourmet (‘gurmet’), ‘vailet del marxant de vins’, d’on ‘entès en vins’, del francès antic grommet, diminutiu de gromme, ‘vailet’, i aquest, de l’anglès antic grom (actual groom), ‘cavallerís’.

Usos

  • L’Anton, lo carnisser, tenia una
    minyona
    que volia casar amb en Pere, un veí.
    En Pere era un gormand, i tothom ho sabia;
    xo fa que lo pare, un bon dia,
    per millor réixer a l’agafar,
    li diu: «Fes-me lo pler de venir a sopar
    a l’hivern, cada nit, a casa;
    ja sabes qu’hi ha bona brasa,
    i, com estimes lo qu’és bo,
    vinc de llogar, defora, a la teua intenció,
    una cuinera renomada.»

    Albert Saisset, «Un tal» () «Casaire i casador», dins Catalanades del Rosselló (Perpinyà: Labau, 1965), pàg. 101

Tema de la setmana

Si el quetxup de divendres passat era un manlleu gastronòmic, el gormand d’avui és un menjador manllevat. La qual cosa ens permet introduir el tema d’aquesta setmana, que és precisament el de termes relacionats amb l’activitat de menjar… Per cert, que el poema d’Albert Saisset encetat avui continua (i acaba) amb el mot de demà. Bon profit!

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

quetxuprepeixada