Definició
Variant de renoc. Cosa que no creix. Per extensió, s’anomenava així els membres més joves de la família; caganiu.
El DIEC diu a renoc: Que presenta senyals de no desenvolupar-se correctament, de no arribar mai a un estat òptim; s’aplica a un animal o una planta.
Etimologia
Del català antic i dialectal rana (‘granota’), amb el sufix -oc, -oca, d’origen cèltic.
Usos
Esperen el menjar obrint una boca fenomenal. Arriba un moment que el niu es dissol. El renyoc, però, encara no sap volar i cau xemeneia avall. Vola, embogit, per l’habitació. Li obro el balcó perquè fugi. No hi ha manera. Vola, cau, no sap trobar el camí. Gairebé tots aquests renyocs moren de fatiga.
Josep Pla, «Els ocells», dins Darrers escrits (Barcelona: Destino, 1984)Al setembre i a l’octubre, els horts que encara no han estat espatllats ofereixen fruits tardius i renyocs. Si l’hortolà rebutja collir-los, fermenten i es floreixen i emanen una ferum de corrupció que es barreja amb la humitat de l’ambient. No és ofensiva ni ofegadora. Solament és un senyal que la maduració ha esdevingut ja descomposició.
Miquel Pairolí, Octubre (Barcelona: A Contravent, 2010), pàg. 268
Tema de la setmana
Mots trobats a Coses sentides. El parlar de Palafrugell, de Maria Bruguera Martí i Carlos Serra Mayoral (2019)
Respecte el mot d’avui, RENOC, en aquesta forma, jo l’he sentit (cada cop menys) a la zona del mig Segre (entre l’Alt Urgell i la Noguera) per a referir-se als solters, també anomenats concos. Entenc que té a veure amb aquest significat de cosa poc desenvolupada, per tot aquell que no aconseguia aparellar-se… coses de l’època!
Si ens referim a un fruit, diguem taboll.