renec m

Definició

1  Paraula o expressió injuriosa contra Déu o una cosa sagrada.

2  Interjecció que hom considera grossera, inconvenient.

Etimologia

De renegar, de negar, del llatí negare, mateix significat.

Usos

  • Per regla general, el català és un home que renega, que gesticula, que no sap menjar ni beure com cal ni tan sols seure a taula correctament. El renec —revelador d’una mentalitat inqualificable— arriba a semblar normal, a casa nostra, àdhuc en boca de gent que passa per culta. Advocats, metges, professors i fins magistrats, reneguen com carreters.

    Francesc Pujols per ell mateix, a cura d’Artur Bladé i Desumvila (Barcelona: Pòrtic, 1967), pàg. 250
  • Josep Pous i Pagès duia, en aquell temps, una barba sedosa i obscura i tenia un parlar flamejant i una dicció corrosiva. El seu renec predilecte, «Reïra de vet!», era més aviat literari i folklòric que irreverent. També deia «Jo et flic!», com en les rondalles populars.

    Josep M. de Sagarra, Memòries (Barcelona: Aedos, 1964, 2a ed. [1954]), pàg. 377

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

entremigbadoc -a