Un gest de gentilesa poc freqüent. Temps enrere vaig regalar a l’Emili Brugalla —el gran relligador— un exemplar de la biografia del meu avi. Passades unes setmanes, va venir el seu fill al despatx i, de part del pare, em va demanar si li’n podia donar un altre. La petició, vinguda d’un home tan delicat com en Brugalla, em va sobtar. Però, avui, inesperadament, he tingut la prova que no m’havia equivocat en la idea que en tenia: m’ha retornat aquell segon exemplar, però meravellosament relligat per ell! Com que és un llibre que m’estimo, m’agrada de tenir-ne aquest exemplar relligat d’una manera tan perfecta.

, 4 de febrer de 1952, Del passat quan era present, II (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), pàg. 253

Un cop te l’accepten, es pot dir que tot corre a càrrec de l’editor: abans s’havia de picar el text pel linotipista, però ara et demanen el disquet, el fan corregir, et poden comentar alguns aspectes per millorar-lo si tu estàs disposat a acceptar suggeriments en aquest sentit, el passen al dissenyador, al dibuixant…, i s’entra en un procés industrial: de ca l’editor passa a ca l’impressor i al relligador, i els dos o tres mil exemplars de la primera edició van a parar al magatzem on el distribuïdor n’anirà a buscar-ne mil o dos mil per escampar-los llibreria per llibreria.

Setanta anys, un centenar de títols, un milió d’exemplars (Barcelona: Barcanova, 2002)