Aquests temps que ens ha tocat viure, a no ser qualque diumenge assenyalat, el que se fa i practica a les cases particulars és exactament el que realment se pot: cuina d’estricta supervivència, molt de torrat a la planxa i coses que sien senzilles i ràpides de preparar. Ho comentàvem amb una colla de companys, l’altre dia, i gairebé tots estàvem dins semblants circumstàncies vitals. Manco un, el gran reguitzer, com que la seva sogra vivia amb ells i era una gran cuinera, idò l’home no tenia cap queixa ni una. I ens mirava així, cap alt i cadira un poc endarrerida, amb un cert aire de superioritat, a dir ver.

«Elogi de la ‘fava parada’» (Diari de Balears, 15 de febrer del 2001)