Definició
Evocar, rememorar (Segrià).
Aquest verb és d’ús comú al Baix Segre; si més no, els meus amics de Seròs o de Massalcoreig també el fan anar. És probable —no ho sé segur: només és una hipòtesi plausible— que sigui refaccionar, és a dir, tornar a reconèixer unes faccions, perquè en general s’aplica a persones. Entre la gent de la meva generació aquest verb ja era percebut com una expressió de vells, i sovint tenia un deix irònic. «Quan lo vai veure se’m va refraccionar la fesomia de son padrí, al cel sigo.» (Ferran Sáez Mateu)
Usos
En el dialecte de Rímini, amarcord significa una cosa entranyable. A’ma’rcord vol dir, en italià normatiu, mi ricordo. (In cordibus mihi: recordar i cor tenen la mateixa arrel). A la Granja d’Escarp, «m’acordo» —en el sentit precís d’evocar un fet llunyà, no una cosa recent— es diu me n’acorde. Encara hi ha una fórmula més sofisticada per expressar una reminiscència o evocació: refraccionar. «Mirant lo riu se’m va refraccionar quan era un xiquet i pescaa [pescava] a l’Aiguabarreig». Conjugació: io pescaa, tu pescaes, ell pescae; naltros pescàem, valtros pescàeu, ells pescaen. I pensar que els analfabets d’extrema dreta que a València defensen un monolingüisme espanyol fent veure que defensen l’especificitat del valencià… estan infinitament més a prop de l’estàndard fabrià que jo…
Ferran Sáez Mateu, La vida aèria. Un dietari (Barcelona: Pòrtic, 2019), pàg. 247
Tema de la setmana
Mots per a recordar