Ja més grandet, passat i repassat per Papasseit i imbuït d’Ubú i de l’Amic i Amat, m’havia posat a castigar la prosa i a marejar el bolígraf caient d’una banda en els estils del delitós deliri de Dalí i de l’altra volent escriure ben Pla, amb artesania de Fuster i ric de Valor, sempre en Català, i a voltes fins aspirant al refilar del Rusiñol… Passaven els anys, l’intent d’universitat ja quedava enrere, i un dia, llegint no sé quin volum de notes de Pla, vaig ensopegar-hi un comentari que em va quedar gravat i em va despertar una viva curiositat per aquest mestre de l’escriure que segons Pla era el tal [Eduard] Girbal.

Enric Casasses, «‘L’estrella amb cua’. Una vindicació» (El País [Quadern—Catalunya], 6 de gener del 2005)