Definició
1 Òrgan de les plantes superiors, generalment subterrani, que creix en sentit oposat al tronc, de simetria radiada, privat de fulles i proveït d’elements conductors, i que té com a funcions fixar la planta al sòl i absorbir l’aigua i altres substà ncies nutrients.
El conjunt de raïls d’una planta és el raïlam (o arrelam).
2Â Origen o causa d’alguna cosa.
Les raïls del poble valencià . La intolerà ncia és la raïl de molts conflictes.
En català oriental s’usa més arrel o rel; raïl (o arraïl) és més comú en català occidental.
Etimologia
Del llatà radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl. Vegeu-ne més informació aquÃ.
Usos
Paradoxalment, mentre les raïls tenen vetada l’entrada en els à mbits d’ús més formals, per la ribera ebrenca encara continuen tenint prou vigor per a incorporar-se al repertori lèxic dels que han vingut a fer grans els seus fills a la nostra terra.
Teresa Tort, 100 paraules ebrenques (Valls: Cossetà nia, 2019)
  Ja és això. Com més fondes són les raïls, més fort creix l’arbre que sostenen.L’olivera, arbre mediterrani per excel·lència, té les raïls fortes, ben ramificades. No resisteix temperatures gaire baixes a l’hivern, ja que en aquesta estació no atura el seu cicle vegetatiu. És l’arbre de secà més extens a la nostra comarca, juntament amb el garrofer i l’ametller.
Maria Cinta Vizcarro, «L’olivera», revista Raïls d’Ulldecona, núm. 6, tardor 1995
Tema de la setmana
Mots ebrencs trets de 100 paraules ebrenques, de Teresa Tort