Definició
1 Òrgan de les plantes superiors, generalment subterrani, que creix en sentit oposat al tronc, de simetria radiada, privat de fulles i proveït d’elements conductors, i que té com a funcions fixar la planta al sòl i absorbir l’aigua i altres substàncies nutrients.
El conjunt de raïls d’una planta és el raïlam (o arrelam).
2 Origen o causa d’alguna cosa.
Les raïls del poble valencià. La intolerància és la raïl de molts conflictes.
En català oriental s’usa més arrel o rel; raïl (o arraïl) és més comú en català occidental.
Etimologia
Del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl. Vegeu-ne més informació aquí.
Usos
Paradoxalment, mentre les raïls tenen vetada l’entrada en els àmbits d’ús més formals, per la ribera ebrenca encara continuen tenint prou vigor per a incorporar-se al repertori lèxic dels que han vingut a fer grans els seus fills a la nostra terra.
Teresa Tort, 100 paraules ebrenques (Valls: Cossetània, 2019)
Ja és això. Com més fondes són les raïls, més fort creix l’arbre que sostenen.L’olivera, arbre mediterrani per excel·lència, té les raïls fortes, ben ramificades. No resisteix temperatures gaire baixes a l’hivern, ja que en aquesta estació no atura el seu cicle vegetatiu. És l’arbre de secà més extens a la nostra comarca, juntament amb el garrofer i l’ametller.
Maria Cinta Vizcarro, «L’olivera», revista Raïls d’Ulldecona, núm. 6, tardor 1995
Tema de la setmana
Mots ebrencs trets de 100 paraules ebrenques, de Teresa Tort