Definició
Enrabiada de criatura o com de criatura.
Ja li passarà, la rabiola!
Sempre que el renya, fa una rabiola.
En valencià i a les terres de l’Ebre, un (o una) rabioles és una ‘persona propensa a enrabiar-se’: El veí de la part d’avall és un rabioles; tot li pega tort.
Etimologia
De ràbia, del llatí vulgar rabia, llatí clàssic rabies, mateix significat.
Usos
Mes, per aspres que fossin les seves maneres, m’estimava tant, que la seva voluntat era una joguina de la meva. No li restava més família que jo: els altres fills i la dona se li havien mort, i en mi havia concentrat tot el seu afecte. Per a mi no tenia un no de durada. Amb una postureta, una rabiola o una llàgrima aconseguia d’ell qualsevol cosa.
Joaquim Ruyra, El rem de trenta-quatre (1904)Però, què passa quan el nostre fill té una rabiola perquè sí, sense cap motiu? Normalment, un nen fa servir les rabioles com a mecanisme per aconseguir allò que vol. És la seva manera de cridar l’atenció. Si cada vegada que el nostre fill plora o s’enfada li donem el que vol, li transmetrem el missatge que aquesta és la manera d’aconseguir les coses.
Montse Domènech, Educa’m bé. 100 respostes per a mares i pares preocupats (Barcelona: Rosa dels Vents, 2015)
Tema de la setmana
Mots formats amb el sufix -ol, -ola
En la meua família quan els xiquets ens enfadàvem, normalment sense motiu, deien: mireu, ja ha agafat el cabàs!