Definició
Camp, pastura, vora un mas o un poblat.
«El significat de quintà, com el de quintana, està subjecte a variacions de matís segons les diverses comarques. A les Garrigues i al Lluçanès sembla que es diu quintà tota la terra que un propietari conra per compte seu, sia de blat, sia d’ordi, etc. A Torelló és el conjunt de peces de terra conrable d’una masia. A altres llocs de la Plana de Vic s’entén com a quintà un tros de terra que es conrea després de cinc anys que és rompuda. A la Garrotxa és el terreny de conreu disposat a feixes en la pendent d’una muntanya» (DCVB).
Etimologia
Usos
És que abans dèiem unes paraules que ara ja no es diuen. Saps què són unes catantingues? Doncs són com uns cistells de fusta que posàvem a cada costat del matxo i que emplenàvem de fems. Dúiem l’animal al camp i deixàvem anar els fems a poc a poc, fent anar unes frontisses que hi havia a sota les catantingues. Els camps del Boix eren camps, no eren quintans, que són feixes molt més petites. El camp més gros era el camp Magre. Feia quatre quarteres, però no em demanis quant és una quartera perquè no ho he sabut mai.
Pepeta Fajula i Clotet a Els pobles oblidats. Una vall i 29 viles abandonades de Catalunya, a cura de Xavier Cortadellas i Judit Pujadó (La Bisbal d’Empordà: Sidillà, 2014)Havent dinat, el pagès s’ajeu a l’ombra de la figuera del quintà i queda adormit sota l’aura de la marinada. Si el vent es manté dolç i fi és indescriptiblement agradable. No hi ha res que faci un arròs millor que aquest vent; res que acompanyi amb més eficàcia una bona digestió.
Josep Pla, «El vent de garbí i la tramuntana (Assaig sobre la meteorologia del país)», dins La substància (1967)
Tema de la setmana
Les unitats de mesura que vèiem la setmana passada ens han fet recordar que la majoria són obsoletes: ja no les fem servir. Però antigament sí que havien tingut vigència, sobretot al camp. Aquests dies veurem uns quants mots relacionats amb el camp i els pagesos. Potser no són d’ús comú, però tampoc ens farà cap mal conèixer-los i veure els contextos en què es feien o es fan servir.
Voltar el quintà per anar a missa. És una expressió de Palafrugell que vol dir donar la volta a la peça de camp (anomenada quintà) per anar a oir missa i que s’usa en el sentit de voler descriure un desplaçament innecessari.