quimera f

Definició

1  Monstre de la mitologia grega que tenia el cap i el pit de lleó, el ventre de cabra i la cua de serp o de drac.

2  Projecte seductor, però irrealitzable; idea vana que només és el producte de la imaginació; il·lusió.

Tot això que et passa no són més que quimeres.

Perseguia quimeres en lloc de tocar de peus a terra.

Etimologia

Del llatí chimaera, i aquest, del grec khímaira, mateix significat.

Usos

  • Si els poetes treballessin les seves poesies amb la mateixa tensió que els homes de negocis posen en la quimera de guanyar diners, estic segur que la poesia milloraria i perdria la banalitat que generalment té.

    Josep Pla, «El dia i la nit», dins Humor, candor… (Barcelona: Destino: 1973), pàg. 132
  • A casa nostra ho té molt difícil. Ha perdut la credibilitat. Fins i tot ni els xiquets ja no es creuen el miracle de Terra Mítica. Les pobres criatures et demanen anar abans que la tanquen. Zaplana ja comença a ser aquell personatge de conte de fades que es pregunta on és el carro de foc tirat per dues quimeres alades que l’han transportat tan ràpidament del paradís a l’infern. Mentrestant, Francesc-Francisco Camps i Esteban González Pons intenten seguir els seus passos. Això sí: sense un duro.

    Salvador Vendrell, «Miracles» (Levante, 14 de juny del 2004)

Tema de la setmana

Éssers mítics i fantàstics

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

gojadonyet