Definició
1 Monstre de la mitologia grega que tenia el cap i el pit de lleó, el ventre de cabra i la cua de serp o de drac.
2 Projecte seductor, però irrealitzable; idea vana que només és el producte de la imaginació; il·lusió.
Tot això que et passa no són més que quimeres.
Perseguia quimeres en lloc de tocar de peus a terra.
Etimologia
Del llatí chimaera, i aquest, del grec khímaira, mateix significat.
Usos
Si els poetes treballessin les seves poesies amb la mateixa tensió que els homes de negocis posen en la quimera de guanyar diners, estic segur que la poesia milloraria i perdria la banalitat que generalment té.
Josep Pla, «El dia i la nit», dins Humor, candor… (Barcelona: Destino: 1973), pàg. 132A casa nostra ho té molt difícil. Ha perdut la credibilitat. Fins i tot ni els xiquets ja no es creuen el miracle de Terra Mítica. Les pobres criatures et demanen anar abans que la tanquen. Zaplana ja comença a ser aquell personatge de conte de fades que es pregunta on és el carro de foc tirat per dues quimeres alades que l’han transportat tan ràpidament del paradís a l’infern. Mentrestant, Francesc-Francisco Camps i Esteban González Pons intenten seguir els seus passos. Això sí: sense un duro.
Salvador Vendrell, «Miracles» (Levante, 14 de juny del 2004)
Tema de la setmana
Éssers mítics i fantàstics