Definició
1  Monstre de la mitologia grega que tenia el cap i el pit de lleó, el ventre de cabra i la cua de serp o de drac.
2  Projecte seductor, però irrealitzable; idea vana que només és el producte de la imaginació; il·lusió.
Tot això que et passa no són més que quimeres.
Perseguia quimeres en lloc de tocar de peus a terra.
Etimologia
Del llatà chimaera, i aquest, del grec khÃmaira, mateix significat.
Usos
Si els poetes treballessin les seves poesies amb la mateixa tensió que els homes de negocis posen en la quimera de guanyar diners, estic segur que la poesia milloraria i perdria la banalitat que generalment té.
Josep Pla, «El dia i la nit», dins Humor, candor… (Barcelona: Destino: 1973), pà g. 132A casa nostra ho té molt difÃcil. Ha perdut la credibilitat. Fins i tot ni els xiquets ja no es creuen el miracle de Terra MÃtica. Les pobres criatures et demanen anar abans que la tanquen. Zaplana ja comença a ser aquell personatge de conte de fades que es pregunta on és el carro de foc tirat per dues quimeres alades que l’han transportat tan rà pidament del paradÃs a l’infern. Mentrestant, Francesc-Francisco Camps i Esteban González Pons intenten seguir els seus passos. Això sÃ: sense un duro.
Salvador Vendrell, «Miracles» (Levante, 14 de juny del 2004)
Tema de la setmana
Éssers mÃtics i fantà stics