Definició
Expressió emprada per a indicar que, quan hom no pot obtenir tot allò que voldria, s’ha d’acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d’obtenir.
Voldrien ser un equip de primera divisió, però s’han de conformar a jugar a segona B: qui no pot segar, espigola.
—No hi ha sabó i m’he rentat només amb aigua. —Qui no pot segar, espigola!
També: Si no pots segar, espigola; Quan no es pot segar s’ha d’espigolar
Etimologia
Usos
A falta d’audicions musicals de més particular interès, els nostres filharmònics han de recórrer a les emissions de la Ràdio. És allò que diuen: qui no pot segar, espigola. Per sort els programes de Ràdio Associació de Catalunya mantenen un interès prou viu per a reconciliar-se amb l’estiu que allunya tota temptativa de concerts.
«Ràdio Associació de Catalunya», Revista Musical Catalana (núm. 369, setembre 1934)Per obtenir aquesta concessió [la Mancomunitat de Catalunya], que a molts avui els semblarà migrada, foren necessaris inaudits esforços i vèncer nombroses dificultats. Calgué començar per vèncer els enemics de casa: les prevencions de les províncies, l’aversió dels partits republicans […], l’aversió també dels catalanistes antics, partidaris de la inacció política, vestal d’un caliu somort que no podia abrandar-se sinó en l’esclat d’un incendi. La Lliga, però, ha oposat al lema de «tot o res» aquella dita del pagès català: «qui no pot segar espigoli».
Josep Puig i Cadafalch, Memòries (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003), pàg. 215
Tema de la setmana
Refranys