M’estimo més comentar la dita que ens va fer arribar un oient: qui no pot segar, espigola. «Espigolar» és ‘collir les espigolalles‘, és a dir, ‘arreplegar les espigues que han quedat als camps un cop segats’. Les ordinacions medievals de les ciutats determinaven amb exactitud l’exercici d’un dret quasi sagrat i que encara és vigent, perquè espigolar era la gran oportunitat alimentària dels pobres. A Llucmajor (Mallorca) hi ha un monument en homenatge de Maria Antònia Salvà que representa una nena espigolera. Està inspirat en un poema de l’escriptora que du aquest mateix nom: «L’espigolera».
- Ramon Solsona, A paraules em convides (Barcelona: Columna, 2005), pàg. 240
Qui no pot segar, espigola. Es diu aquest proverbi per blasmar la persona que, com que no pot assolir càrrecs o empreses importants, des de la seva posició o situació personal arramba tot el que pot en benefici propi.
Hi ha dues coses que deixen ben clar el seu origen: d’una banda, espigolar, en el sentit figurat de l’expressió, vol dir arreplegar allò que un altre ha deixat, i arreplegar d’ací i d’allà. D’altra banda, espigolar és una feina subsegüent a la sega, que consisteix a recollir les espigues soltes que han quedat al camp després de segar i de lligar les garbes. Aquesta tasca solien fer-la dones i nens, i el blat que n’obtenien el donaven a l’aviram. Hi havia, però, algunes comarques on era costum que ho fes tothom i això era aprofitat per la gent pobra i de baixa condició per aconseguir una mica de blat amb el qual heure pa, un fet que sens dubte és l’origen del proverbi comentat.
- Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània Edicions, 2000), pàg. 66
Comentaris recents
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...
esfreixurar
Doncs per aquí se sol dir no cal que t'hi esf...
esfreixurar
Els pares per a ser més proxims dels presseguers ...
donar la bola
Té alguna relació amb DONAR BOLA en el se...
matar la gana
Sinònim d'enganyar el cos....