Definició
Expressió que una persona diu amicalment a qui la vol manar, tot i tenir menys autoritat que ella (el pare al fill, l’amo al treballador, etc.). A Mallorca i Menorca se sol dir «Qui comanda a can Ribot, son pare o s’al·lot?»; en altres contrades se sol completar la frase amb «l’amo o el porc?», «la truja o el porc?».
Origen de l’expressió
«Per trobar l’entrellat de la frase cal tenir en compte que en català antic, així com en francès, el mot ribot significava home valent o pinxo; per tant, l’expressió no es refereix a cap persona en concret sinó a la casa d’un home agosarat i de brega» —Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 1999).
Usos
Duc: Tots els grecs exigim…
Joan Sales, En Tirant lo Blanc a Grècia (Barcelona: Club Editor, 1972)
Basileu: ¿Els grecs, dius? Potser sí.
Però aniríem ben a cegues
si no escoltem també les gregues.
Duc: Oncle, això que dieu és un estirabot.
Basileu: Estirabot o no, ¿qui mana a can Ribot?Plaerdemavida: ¡Escriviu! Escriviu i calleu,
Joan Sales, En Tirant lo Blanc a Grècia
que ho trobarà, us ho juro, més dolç que no us penseu.
Afegiu sobretot: «M’heu destrossat la vida».
Tirant, dubtant si ho escriu: «M’heu destrossat la vida…» No sé si és així.
Plaerdemavida: ¡La fareu tan contenta! ¿Què us costa de dir?
Au, ¡escriviu-ho de seguida!
Tirant: Però si això no és,
¡si és just al revés!
Quan no la coneixia
¿és que es pot dir que jo vivia?
Si visc morint per ella…
Plaerdemavida: Doncs au, estaquirot
escriviu tot això, que és sucre i poesia.
Tirant, empipat: Escriuré el que voldré. ¿Qui mana a can Ribot?
(Escriu unes quantes ratlles, furiós, però es torna a quedar sense saber què escriure.)
Tema de la setmana
Joan Sales va contribuir a popularitzar el Tirant lo Blanc amb una edició per a infants i una versió teatral que es diu justament En Tirant lo Blanc a Grècia o Qui mana a can Ribot, representada per primer cop el 1958 i publicada el 1972. A partir d’aquest text el mestre Joan Altisent va compondre una òpera bufa.