Veiem els americans com una colla d’analfabets, ingenus, ignorants i vulgars. El petit fet que forneixen el món de tots els avanços científics i mèdics de què gaudim, el passem per alt, convençuts que només es tracta d’un país de Marlboro, quètxup i McDonald’s. Fins i tot quan ens alimentem de les idees avançades que sorgeixen del país del mal, les digerim, les assumim i les desproveïm de tot caràcter nord-americà. Complex de superioritat. Alhora, però, patim un enorme complex d’inferioritat, incapaç Europa de liderar la modernitat en cap matèria que resulti clau, des de la científica fins a la política, des de l’econòmica fins a l’artística.

Pilar Rahola, «Oh, Amèrica!» (Avui, 4 de novembre del 2004)

La «generació quetxup» —en un altre ordre de coses, el model anglosaxó d’alimentació, basat en el menjar ràpid i l’abús de fregits, sabors concentrats i salses, així com l’auge dels plats precuinats, que també abusen d’aquests gustos— fa que molta gent jove ignori —o no li agradi— el gust natural de les coses, d’una simple verdura bullida a una fruita fresca. Pertànyer a la «generació quetxup», comporta, en molts casos, la incapacitat de degustar productes i plats de sempre.

Jaume Fàbrega, «Evolució del gust» (El Temps, 29 d’octubre del 2005)