Definició
Quedar tot sorprès, aturat, bocabadat de sorpresa.
Quan li vàrem dir què passava, es va quedar d’una peça; no s’ho podia creure.
També s’usa amb el verb restar i amb la forma quedar tot d’una peça.
Usos
A la Maria Carme Roca, una nena de 7 o 8 anys se la mirava amb mala cara. En acabar se li acosta tota decidida i li etziba que ella no ha escrit aquell llibre. L’autora es queda d’una peça i li demana per què ho diu. Resposta de la nena: «Perquè tots els escriptors estan morts».
Eva Piquer, «Els hereus d’‘El zoo d’en Pitus’» (Avui, 13 de desembre del 2007)Saps què és el que em conec més? Doncs Perpinyà. Hi anem tot sovint, no fa gaire hi vaig estar per veure el Tango… L’has vista? La Natàlia féu que no. A la Sílvia, sense saber ni com va ni com ve, li passà una idea pel cap, com un cop de núvol, saps que em vaig quedar d’una peça quan vaig veure que en Marlon Brando feia a la noia —i que tothom diu, quina marranada— el mateix que en Lluís m’ha fet a mi des que ens vam casar?
Montserrat Roig, El temps de les cireres (1977)
Tema de la setmana
Sorpresa!
En un dels exemples parleu del zoo d’en Pitus i en l’altre, com aquell qui no vol la cosa, i encara en horari infantil, reproduïu un tros d’El temps de les cireres que comenta diguem-ne explícitament una escena de l’Últim tango a París… M’he quedat d’una peça amb aquest còctel!