Definició
Pintura, sobre tela o taula, enquadrada en un marc, destinada generalment a ser penjada a la paret; dibuix o gravat també emmarcat i amb la mateixa destinació.
A l’entrada tenien un parell de quadros de l’escola d’Olot.
També: quadre
Segons el Diccionari català-valencià-balear, «la forma quadre, readoptada en el llenguatge literari modern, no existeix en el parlar quotidià de cap dialecte, i té l’inconvenient que la forma de plural quadres es confon amb la del plural de quadra».
Etimologia
Del llatí quadrum, ‘quadrat, pedra escairada’, derivat de quattuor, ‘quatre’. Altres mots de la mateixa família són escaire, enquadrar, esquadra i quadrícula.
Usos
En Soleràs una vegada m’explicava els quadros amb què la seva tia havia recobert totalment les parets del seu pis. Es veu que sentia horror per la llum i els espais oberts i una paret blanca li donava malestar; i un dels quadros era una estampa amb tots els reis del món —anterior naturalment a la guerra del 14— que els representava com si estiguessin reunits tots ells («i n’hi havia cinquanta o seixanta», deia en Soleràs), igual que una gran família, entorn del seu patriarca l’emperador Francesc Josep; però el detall més picant, en Soleràs afegia, és que la tieta amb molt de compte havia enganxat damunt la figura d’Alfons XIII adolescent, substituint-lo, la d’un barbut personatge que no era altre sinó don Carles Maria de Borbó i Àustria-Este en persona, el Carles VII dels carlins.
Joan Sales, El vent de la nit (Barcelona: Club Editor, 2012 [1956])—Noi, em penso que aquest tio ens ha ben entabanat —va començar dient el Borja.
Teresa Solana, Un crim imperfecte (Barcelona: Edicions 62, 2006), pàg. 143
—No m’espantis.
—L’assumpte és més complicat del que em pensava.
—Doncs encara hi som a temps. Mira, podem agafar el maleït quadro, tornar-l’hi, i dir-li que nosaltres hem acabat la feina —vaig suggerir-li—. La seva dona és morta, ¿no? Doncs ara segur que ja no en té cap, d’amant.
Tema de la setmana
Noms acabats en o àtona