Quan van dir-me que al poble hi havia un vampir, vaig preocupar-me de seguida per la meva cosina Amèlia. Ella era una dona predestinada que agafava totes les passes i, quan perdia l’equilibri, es produïa unes fractures complicades, veient-se-la sovint enguixada, maldant per fer vida normal enmig del sofriment. Aquesta era la seva virtut: la punya contra l’adversitat i, per dir-ho en termes vulgars, se la buscava sempre.

Pere Calders, «Vinc per donar fe», dins Invasió subtil i altres contes (1978)

Els estudiosos amb temps de sobres saben que la guerra del noranta-sis tingué lloc (de poc que no se m’escapa de dir que es va celebrar) entre dos països petits que, pel fet d’ésser veïns, se sentien obligats a odiar-se. Però la veritat és que no hi posaven una punya excessiva. Complien amb la tradició i prou…

Pere Calders, «Tot queda a casa», dins Un estrany al jardí (1985)