Definició
Etimologia
Del llatí vulgar praegnens, pronunciat col·loquialment praegnes, alteració del llatí praegnans, -ntis, ‘prenyada’, on degué influir el llatí inciens, -ntis, ‘dona plena, prenyada’.
Usos
—Si m’amenaces amb el teu Pep, et recorde Maria que tinc el trabuc carregat… i m’agradaria saldar comptes amb ell.
Jordi Valor i Serra, «La masera del Romà», dins Històries casolanes. Narracions alcoianes (Ajuntament d’Alcoi, 2008)
—Molt bé, Xato. Això em faltava esperar de tu. També per a les feres hi ha en ma casa escopeta i faques; i si tu fas el llop… jo manca no ho estic, gràcies a Déu —i reculava decidida cap a la porta del mas.
—Prou, Maria, prou —s’apressà el bandoler—. Veig que estàs prenys i no vull fer-te mal. Me’n vaig. Res no li digues d’açò al teu Pep, que jo us vull com a ningú en el món.Tinc la dona embarassada i ve el tòpic els fills són la cosa més gran de tot pels fills ha de morir un pare i la mare també tots morts per un microbi que t’anirà devorant per sempre més. I amb molt de compte i altra vegada prenys i potser ara serà un noi perquè ja tenim una nena i tothom mira que bé ja tenen la parelleta i surt una altra nena.
Mercè Rodoreda, «Paràlisi», dins Semblava de seda i altres contes (1978)
Tema de la setmana
Mots relacionats amb embarassos i infantaments
Sí, a les Illes ho diem, i no només com a adjectiu, també com a substantiu sinònim de prenyat o d’embaràs.
“No la feu patir ni li doneu maldecaps no sigui que se li desfaci el preny”.
(Via Twitter https://twitter.com/SlowLifeMenorca/status/1217772489654358017)