preclar -a adj

Definició

Il·lustre, de renom.

Va llegir el discurs una preclara historiadora.

Usos

  • Ja estan al corrent, doncs, de les obligacions que ens hem vist empesos a contraure, jo i els meus companys, per tal que els estudiants d’Oslo puguin continuar els seus estudis de medicina a Montpeller, al costat del que sens dubte és el metge amb la ment més preclara de tot el segle, el distingit doctor Boissier de Sauvages.

    Josep M. Fonalleras, «Tres primeres pàgines i tres pàgines últimes de tres novel·les no escrites dels segles XVIII, XIX i XX adreçades a algú del segle XXI que vulgui escriure el que hi manca», La Bugadera, segle II, núm. 2 (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 106

Aquesta quinzena

Mots i expressions extrets del número 2 de La Bugadera, la revista que es publica «almenys un cop cada segle»

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

no fer fred ni calorpassavolant