De fet, la directiva europea en què s’inspira l’avantprojecte de llei del PP no només pretén desregularitzar la feina d’estiba, sinó també la de tots els serveis tecniconàutics dels ports, entre els quals hi ha el de pràctic, que és l’encarregat de guiar l’entrada i sortida de vaixells al port i d’indicar-li les maniobres. Navarro explica que el Prestige, abans d’arribar a Galícia, va haver de passar pels fiords noruecs, guiat per un pràctic. «Segurament aquest tècnic ja va veure les condicions en què estava el Prestige, però com que el servei està privatitzat no s’atreviria a incloure els seus dubtes en l’informe, perquè sap que si hi reflecteix problemes els naviliers ja no el contractaran més».

Bàrbara Amorós, «Les mans que mouen els ports» (El Temps, 28 de gener del 2003)

Hi havia la residència dels pràctics del port. Tomàs admirava com una llegenda aquells pilots que de dia i de nit ajudaven a fer entrar i sortir del port tots els grans bucs. Els veia per les finestres frontals de la residència, jugaven als escacs, llegien llibres de tapa acolorida, tenien una petita taula de billar i sovint jugaven a llançar dards emplomallats contra una diana de suro. Anaven amb jerseis blau maó de coll pujat, i a l’estiu duien camises blanques de màniga curta, com un oficial de pont.

Valentí Puig, Primera fuga (Barcelona: Edicions 62, 1997), pàg. 13