Definició
Petó, bes.
Els gossos em llepaven i em volien omplir la cara de potxons.
Aquest mot s’usa sobretot al Pallars i la Ribagorça.
Etimologia
Variant de petó, partint del català antic i dialectal potó, amb canvi de t per tx per influx del substrat basc, de creació expressiva, com altres mots semblants en altres parlars, com el mateix pot, ‘llavi’ en occità i en català antic, d’una arrel pott- que significà bàsicament ‘llavi’.
Usos
—Fixi’s en els esquís. Els uns són de pista i els altres de fons. Els sé distingir perquè la meua filla, la petita, té una botiga d’esports i de vegades hi vaig per ajudar-la a despatxar. Al carrer Alcalde Costa, però segur que no la coneix perquè és molt nova. Doncs, ja em dirà vostè quina parella d’enamorats, l’un cap aquí i l’altra cap allà… És clar que dels amors del jovent d’avui dia no en cal fer cas, de primer tot són potxons i abraçades i després, si te he visto no me acuerdo…
Pep Coll, L’abominable crim de l’Alsina Graells (Barcelona: Empúries, 1999)—Ara no m’hi puc posar. Deixa el missatge després del senyal.
Jaume Cabré, Les veus del Pamano (Barcelona: Proa, 2005)
—Tu, que no podré vindre al matí perquè m’ha sortit un altre carregament de lloses a Tremp i la filla se m’ha quadrat. No pateixis, que passaré al migdia, abans de dinar. Adéu. Molta sort i un potxó. Et vindré a visitar. Ah, i tens raó: sí que se sent, la cantarella del Pamano.
Bip, bip. Adéu. Una veu d’home, amb el deix d’aquelles muntanyes, enrogallada pel tabac i el cafè amb gotes que parlava, amb confiança, de l’endemà.
Tema de la setmana
Mots suggerits pels subscriptors de RodaMots. El d’avui ens el va proposar Delfí Dalmau i Argemir, de Lliçà de Vall (Vallès Oriental).