Definició
Etimologia
Del llatí postis, ‘muntant, cada una de les fustes que formen els bastiments laterals d’una porta’.
Usos
Menja per sa gana el pa, aquell que se’l pot llescar, mes el qui no en té a la post, menja engrunes del rebost.
(La post és la peça de fusta més llarga que ampla i poc gruixuda que sol emprar-se per muntar prestatges. Ací, lleixa o prestatge d’un forn de pa. No tenir un pa a la post: no tenir reserves, ser molt pobre.)
Víctor Català (Caterina Albert), Quincalla (Barcelona: Edicions 62, 2005), pàg. 21Hi vivien onze persones: la cunyada, que dormia sola, un matrimoni amb un nen, una mare amb dos fills i un home que era policia. El Maurici i la Conxa tenien un lloc propi i el seu fill un altre. Ell va instal·lar-hi una post llarga amb dos cavallets que feia de taula i que temps després serviria de taula de treball. El sofà es convertia en llit i cuinaven en un fogó de petroli. Cada habitació era com un pis i la seva servia, a més a més, de taller de costura.
Isabel Olesti, Les dones del 36. Nou dones i una guerra (Barcelona: Edicions 62, 2016)
Aquesta setmana, enigmot!
Comencem l’any amb un interrogant ben gros: quin és el tema dels mots que enviarem aquesta setmana? Normalment us el diem tot just en començar, però ara us toca treballar una mica a vosaltres i endevinar-lo. Per això en diem enigmot! Envieu les vostres propostes a mots@rodamots.cat; la primera resposta correcta que rebrem tindrà premi: el llibre El futur del català depèn de tu, de Carme Junyent, gentilesa de La Campana. En sortejarem un parell d’exemplars més entre totes les altres respostes correctes que rebrem fins dissabte. Consulteu al primer enllaç les bases completes per participar-hi.