Definició
Obstinació posada a aconseguir una cosa, a fer-se donar la raó, etc.
Va demanar amb porfídia que l’ajudessin, però ningú no li va donar un cop de mà.
Etimologia
Del llatí perfidia, ‘mala fe’, aplicat a l’heretgia, d’on després ‘contumàcia, obstinació’, amb -o- pel contacte de dues consonants labials.
Usos
L’Osbert Cogul estima l’Elma Dosquers. L’Elma Dosquers estima l’Osbert Cogul. Fins aquí tot és normal. El que ja no ho és tant és que van haver de matar les seves parelles respectives per poder estar junts. La policia, malgrat la porfídia dels seus inspectors, no va esbrinar mai la veritat.
Eduard Márquez, «Enveja», dins Zugzwang (Barcelona: Quaderns Crema, 1995), pàg. 59Discutien. A l’inrevés, però. Era l’home el que suplicava i la noia era qui deia que no una vegada i una altra. No escoltava raons, per més que ell insistia. No, no, no, feia ella amb l’aire enfastidit. A la fi, segurament exasperada per la porfídia del seu acompanyant, es va aixecar d’una revolada.
Josep Albanell, Xamfrà de tardor (Barcelona: Edicions 62, 1999)