Definició
Obstinació posada a aconseguir una cosa, a fer-se donar la raó, etc.
Va demanar amb porfÃdia que l’ajudessin, però ningú no li va donar un cop de mà .
Etimologia
Del llatà perfidia, ‘mala fe’, aplicat a l’heretgia, d’on després ‘contumà cia, obstinació’, amb -o- pel contacte de dues consonants labials.
Usos
L’Osbert Cogul estima l’Elma Dosquers. L’Elma Dosquers estima l’Osbert Cogul. Fins aquà tot és normal. El que ja no ho és tant és que van haver de matar les seves parelles respectives per poder estar junts. La policia, malgrat la porfÃdia dels seus inspectors, no va esbrinar mai la veritat.
Eduard Márquez, «Enveja», dins Zugzwang (Barcelona: Quaderns Crema, 1995), pà g. 59Discutien. A l’inrevés, però. Era l’home el que suplicava i la noia era qui deia que no una vegada i una altra. No escoltava raons, per més que ell insistia. No, no, no, feia ella amb l’aire enfastidit. A la fi, segurament exasperada per la porfÃdia del seu acompanyant, es va aixecar d’una revolada.
Josep Albanell, Xamfrà de tardor (Barcelona: Edicions 62, 1999)