Definició
Bisbe i, molt particularment, el papa o bisbe de Roma.
Avui els cardenals inicien les votacions per elegir un nou pontífex.
També s’anomena summe pontífex o pontífex romà. En sentit figurat no s’usa gaire (tot i que hem sentit dir, per exemple, «el pontífex del Noucentisme, Eugeni d’Ors», o bé «el summe pontífex d’Apple…»), però sí el verb pontificar, ‘parlar o obrar amb un to de gran autoritat sense tenir-ne’: En els articles que escriu sobre economia, sembla que en lloc d’opinar pontifiqui.
Etimologia
Del llatí pontifex, -icis, ‘funcionari romà que vetllava pel pont del riu Tíber’; després ‘sacerdot encarregat de la jurisprudència religiosa’; després ‘bisbe, papa’.
Usos
Després les hores van passar molt ràpides, vaig proclamar que el meu nom seria Alexandre, i vaig seure en la cadira gestatòria, per primera vegada em portaven a coll i veia els caps dels altres homes al nivell dels meus peus, ells caminant allà a baix, jo assegut allà dalt, fins a Sant Pere a presentar el nou pontífex al poble, la basílica ja vessava de fidels expectants i l’altar era tan ple de bisbes, canonges i clergues de la cúria, hi havia tan gran tumult i multitud, que per mostrar-me a la gentada per damunt dels caps el cardenal Savelli m’agafà per la cintura, em va mantenir un instant enlaire, era alt i fort com un Sant Cristòfol, i així vaig impartir la primera benedicció a la ciutat i al món, urbi et orbi en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, al vespre, vuit-cents romans a cavall van desfilar amb torxes enceses sota les finestres del palau apostòlic.
Joan F. Mira, Borja Papa (València: Tres i Quatre, 1996)
Tema de la setmana
Mots pontificals