Amb la mateixa franquesa i amb les mateixes poques paraules es feia amb un comerciant, per molt a l’engròs que fos, que amb el carreter més humil; lo mateix donava la mà al mateix alcalde de barri que a l’ataconador més poca cosa; el mateix tracte hauria tingut amb un senador del Reino que amb el menos senador. Mentres no li demanessin diners, es feia amb el que no en demanava, tant si vivia de renda com si la renda vivia d’ell. I no perquè fos avar (que tampoc ho era el senyor Esteve), sinó per mandra de dar quartos.

Santiago Rusiñol, L’auca del senyor Esteve (1907)

Cada any que passa minva una mica més de cos i de conversa. Ara cada any és més pansit, més arrufat, més poca cosa… Les seves filles, quan baixen a Ciutat per comprar-li roba, han d’anar a una botiga per infants i demanar roba «per a un nin de catorze anys de talla menuda».

Emili Manzano, Pinyols d’aubercoc (Barcelona: L’Avenç, 2020 [2008]), pàg. 29