Definició
1 Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu poder econòmic.
Alguns creuen que el sistema polític del país corre el risc de degenerar en una plutocràcia.
2 Conjunt dels rics que tenen poder o influència a causa de llur riquesa.
Etimologia
Del grec ploûtos, ‘riquesa’, i krátos, ‘força, poder’.
Usos
M’agradaria saber per què en la seva carta no van fer referència a una altra Andorra, una Andorra més propera i més coneguda, l’Andorra de les castes, de la inigualtat laboral, del racisme, dels privilegis feudals, promoguda i consolidada en gran part pel Govern liberal. Una Andorra on tot es determina pels diners. Més que democràcia, l’hauríem d’anomenar plutocràcia combinada amb elitisme feudal. Una Andorra amb la qual els vertaders ciutadans no se senten gens identificats.
Sònia Pujades, Marc Vidal i Rubén Àlvarez, «L’Andorra dels joves del PLA» (Diari d’Andorra, 11 de febrer del 2003)Aquesta típica forma del despotisme il·lustrat devuitesc és més corrent del que molts creuen i sobretot del que acostuma a manifestar la premsa, tan influïda per la plutocràcia. L’Amèrica llatina sol estar regida per generals quan no per oligarquies plutòcrates, com Mèxic, per exemple, que creà la paradoxa del Partido Revolucionario Institucional i on el president és elegit pels ex presidents, uns pocs i vells senyors rics.
Llorenç Villalonga, Falses memòries (Barcelona: Club Editor, 1967), pàg. 229
Tema de la setmana
Termes relacionats amb la política