Definició
Pluja molt lleugera i de gotes molt fines que cau seguit seguit.
Aquest ploviteig és molt bo per al camp.
També: plovineig, plovisqueig (això depèn del verb que s’usa en diferents contrades: ploviteig ve de plovitejar, plovineig de plovinejar i plovisqueig de plovisquejar). Vegeu-ne més informació a l’Atles Lingüístic del Domini Català.
Etimologia
De plovitejar, de ploviscar, de ploure, del llatí vulgar plovere, llatí clàssic pluere, mateix significat. Més mots de la mateixa família són plover, emplujat, plugim, aixoplugar, pluviositat i ventpluig.
Usos
La pluja continuava caent i espessant-se més i més. El fred es feia sentir a mesura que l’obscuritat avançava. I prompte la vista de la seua aimada senyoreta sobiranament remullada sota aquell ploviteig tan seguit començà de torbar l’ànim del minyó.
Jordi Valor i Serra, Lina Morell: un cas apassionant (1964), dins Històries de muntanya i de vora mar (Alcoi: SCA, 2009)A fora, la ciutat blanquejava sota la nevada que atorgava a la claror un matís màgic. Molts barcelonins havien sortit als carrers per gaudir del prodigi i caminaven, entusiasmats, sota el plovineig dels flocs de neu.
Christian Escribà i Sílvia Tarragó, L’obrador dels prodigis (Barcelona: Columna, 2019)
Tema de la setmana
Noms acabats en -eig