Definició
Molt susceptible, que fà cilment es molesta, s’ofèn.
No se li pot fer cap broma, és molt picallós i de seguida s’ho agafa tot a la valenta.
Etimologia
De picar, d’origen expressiu i onomatopeic, de la mateixa arrel del llatà picus, ‘pigot, picot’ i pica, ‘garsa’.
Usos
Vam començar a llegir les històries d’Hergé des de ben jovenets, des dels vuit o nou anys. Les vam rellegir dotzenes de vegades. Ho hem fet devotament fins avui, quan estem a prop dels seixanta i preferim aquelles històries en la llengua original —la vellesa porta a l’exegesi picallosa i un punt desconfiada, que és una manera com una altra de llegir—. Per resumir-ho molt, TintÃn era la felicitat. També ens agradaven les aventures d’Astèrix i Obèlix, però en un altre sentit.
Ferran Sáez Mateu, Acaçar la boira. Una educació sentimental al Segrià dels anys setanta (Barcelona: Pòrtic, 2022), pà g. 118  —Compte, nen, no els trenquis —va dir l’Elvira, en veure que el Gabriel posava els ous a la paperina de pressa.
Julià de Jòdar, El trà nsit de les fades (Barcelona: Quaderns Crema, 2001)
  —Ai, sÃ! —va dir la Julia—. A veure si ens sortirà s tortillero, Gabriel!
  Tothom va esclafir de riure, menys l’Angustias, que es mirava el seu fill de reüll. El Gabriel s’havia enrojolat com el Juanito amb la brometa dels pebrots. Fins i tot la Lilà va riure, tan seriosa quan va comparèixer a la botiga i tan picallosa quan es ficaven amb ella.
Tema de la setmana
Els subscriptors i seguidors de Rodamots proposen els mots que veiem aquests dies. El d’avui és un suggeriment d’Andreu Suriol, de l’Arboç (Baix Penedès).