Definició
Molt susceptible, que fàcilment es molesta, s’ofèn.
No se li pot fer cap broma, és molt picallós i de seguida s’ho agafa tot a la valenta.
Etimologia
De picar, d’origen expressiu i onomatopeic, de la mateixa arrel del llatí picus, ‘pigot, picot’ i pica, ‘garsa’.
Usos
Vam començar a llegir les històries d’Hergé des de ben jovenets, des dels vuit o nou anys. Les vam rellegir dotzenes de vegades. Ho hem fet devotament fins avui, quan estem a prop dels seixanta i preferim aquelles històries en la llengua original —la vellesa porta a l’exegesi picallosa i un punt desconfiada, que és una manera com una altra de llegir—. Per resumir-ho molt, Tintín era la felicitat. També ens agradaven les aventures d’Astèrix i Obèlix, però en un altre sentit.
Ferran Sáez Mateu, Acaçar la boira. Una educació sentimental al Segrià dels anys setanta (Barcelona: Pòrtic, 2022), pàg. 118—Compte, nen, no els trenquis —va dir l’Elvira, en veure que el Gabriel posava els ous a la paperina de pressa.
Julià de Jòdar, El trànsit de les fades (Barcelona: Quaderns Crema, 2001)
—Ai, sí! —va dir la Julia—. A veure si ens sortiràs tortillero, Gabriel!
Tothom va esclafir de riure, menys l’Angustias, que es mirava el seu fill de reüll. El Gabriel s’havia enrojolat com el Juanito amb la brometa dels pebrots. Fins i tot la Lilà va riure, tan seriosa quan va comparèixer a la botiga i tan picallosa quan es ficaven amb ella.
Tema de la setmana
Els subscriptors i seguidors de Rodamots proposen els mots que veiem aquests dies. El d’avui és un suggeriment d’Andreu Suriol, de l’Arboç (Baix Penedès).