Definició
Nen o nena petits.
Vaig ser sempre el menudet, el petarrell de la casa.
fer el petarrell Fer cara de contenir el plor, fer semblant d’estar a punt de plorar (especialment un infant).
En valencià no s’usa; amb el mateix significat es fan servir altres paraules com ara petorrí, petirró, micarró, micorro, manyaco, monyicot, pototet…
Etimologia
De pet, del llatí peditum, mateix significat, derivat de pedere, ‘fer pets’. Més mots de la mateixa família són espetec, patufet, petar i petard.
Usos
I la Isabel, al seu catau de Masquefa, tenia un gandul al sofà i dos fills que portaven la gana de quatre. D’aquells petarrells, sí que n’era la mare.
Xavier Bosch, Algú com tu (Barcelona: Planeta, 2015)Es va ajupir, sol·lícita, fins al seu fill.
Salvador Espriu, Laia (1932)
—Tu no ploris més. Moca’t.
—No porto mocador, l’he perdut.
La dona s’aïrava:
—Com, amb quina cara ho dius? A veure si t’encasto una galeta.
La plantofada queia molt sonora. Nou devessall de llàgrimes del petarrell. La mare se’n dolia:
—Prou, no exagerem, calla.
Tema de la setmana
Infants
A Elna, diem més aviat «petarró –ona» que no pas petarrell.
Ara, el més petit d’una casa és el caganiu.
I tampoc no diem pas «fer el petarrell» sinó que diem «fer el botet».
http://rodamots.cat/caganiu/
Moltes gràcies, Joan, pels teus comentaris molt interessants per jo, català rossellonès (com els de Marcel Juanchich).
En una porcellada de 8, 9, 10… hi ha sempre un porcell més petit, potser el darrer nascut (“no farà mai 100 quilos”, deia el meu padrí): el caganiu, el raonya.
En una família de 6, 7, 8 mainatges, el darrer, doncs, el més petit, es diu també el caganiu, però, per a mi, aquest mot és una mica, un xic, despectiu, burlesc, per a un pallago.
I a la Masó (Alt Camp), Joan. A un xiquet (o a una xiqueta), mai no li hem dit “petarrell”, sempre “petarró” (o “petarrona”).