percaçar v

Definició

1  Cercar amb tenacitat, perseguir la consecució d’alguna cosa.

Ells ens percacen tot el mal que poden. 

A muntanya, ja hi ha gent que percaça els bolets. 

2  Procurar-se.

Són grans els honors, la fama, que ell ha sabut percaçar-se.

Amb aquesta actitud et percaces la seva ira.

Etimologia

Mot format amb el prefix per- (del llatí per-, indicador d’intensitat, d’augment, de totalitat, com ara en perdonar, perdurar) i caçar (del llatí vulgar captiare, ‘intentar d’agafar o capturar’, derivat del participi captus del llatí capĕre, ‘agafar’).

Usos

  • Jo no tinc cançons; 
    em tenen a mi 
    elles, les cançons. 
    Quan volen, quan vénen, 
    quan? Qui ho pot saber. 
    Algunes arriben i es fan notar, 
    em miren i van entrant pels meus ulls, 
    per les orelles, per la meua pell 
    i, si volen, es queden i fan niu. 
    D’altres passen de llarg, però em criden. 
    Jo he passat hores, dies i anys 
    per cases, per carrers i per ciutats, 
    per boscos i camins, per vents i mars 
    percaçant-les. Oh, desig de cançons.

    Raimon, «Oh, desig de cançons» (1993), al disc Cançons de mai (1997)

Tema de la setmana

Mots i cançons de Raimon

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

represadonar carta blanca