Cal força disciplina, molta paciència i uns reflexos felins per garbellar emilis amb l’objectiu de no quedar cibernèticament colgat. I si, per postres, resulta que el destinatari és de mena curiosa i té la mania, com em passa a mi, de llegir-ho tot encara que sigui en diagonal, llavors el problema s’agreuja fins a límits insostenibles.

Carles Ribera, «Eixamplament» (Presència, 2 d’abril del 2010)

Tres partits, tres polítiques i un gran silenci sobre el país que havien de construir que només es trencava per posar de manifest, i de manera escandalosa, els desacords de fons. No han mancat els fets, no. Ni els ruixadets finíssims, no. El que passa és que han estat contradictoris, han anat en direccions diferents i, per postres, uns s’han dedicat a humitejar allò que els altres havien posat a assecar.

Salvador Cardús, «Independència de criteri» (Avui, 4 d’abril del 2010)