Definició
Inflor de la pell causada pel fred, principalment a les mans, els peus i les orelles, acompanyada d’ardència i de picor i, a vegades, d’ulceració.
Se m’ha rebentat un penelló del taló i no em puc posar la sabata perquè em fa molt de mal.
També: prunyó (valencià), seda (Balears), perelló.
Etimologia
Del llatí pernio, -onis, ‘congelació del peu’, derivat de perna, ‘cama’, a través de diverses alteracions: pernyó, perenyó, perelló, penelló.
Usos
Durant la meva llarga estada a l’Escolania vaig viure els canvis importantíssims que tingueren lloc en la seva organització i en el seu edifici per modernitzar-lo. La instal·lació de la calefacció, per exemple. Molt ben rebuda, naturalment, però que no acabà amb els temuts penellons que, durant l’hivern, ens atacaven les mans, sovint els peus i, a mi, especialment les orelles.
Josep Benet, Memòries. De l’esperança a la desfeta, 1920-1939 (Barcelona: Edicions 62, 2008), pàg. 14El viatge a Castella va ser molt dur, en el ple de l’hivern, amb un vent que congelava els ossos per camins de muntanyes glaçades i d’estepes tan aspres i tan escasses de verdor, no sóc militar ni gran viatger i agraesc al cel que mai més no m’he vist obligat a allotjar-me en hostals tan bruts i tan poc habitables com els que es troben pels camins d’aquell regne, em valgué de ben poc ser cardenal legat i portar la bossa ben proveïda de florins, no podia demanar comoditats que no existien i vaig arribar a Alcalà de Henares picat de polls i puces, amb prunyons a les orelles i sense haver-me pogut rentar més que la cara i les mans en molts dies.
Joan F. Mira, Borja Papa (València: Tres i Quatre, 1996)A Mallorca —deien i encara algú com la meva mare ho segueix dient— no fa fred, la qual cosa és una mentida com l’alçada de la torre Foster que esdevé una paradoxa tristíssima: és als llocs on teòricament no fa fred on la gent en passa més perquè res no està condicionat per combatre’l, com succeïa a Palma. Com a mostra i exemple trist del que dic, record les sedes —penellons s’anomenen al Principat— que ens sortien als dits de les mans, dels peus i fins i tot, a alguns més desgraciats, als lòbuls de les orelles o a la punta del nas, la qual cosa a damunt era motiu de befa. Les sedes esclaten a conseqüència del fred que trastorna la circulació perifèrica de la sang i afavoreix l’aparició de les petites protuberàncies roentes que fan un maler i una gratera rabiosa.
Carme Riera, Temps d’innocència (Barcelona: Edicions 62, 2013), pàg. 54
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el fred
A Girona i la Selva també en diem perellons.
Avui el jovent no sap què són les sedes perquè no passa fred. Mumare vivia a foravila, a Manacor, i sempre s’escarrufa en recordar les terribles sedes que de nina tenia pels peus i les orelles!
Que bonics aquests tres fragments, cadascun amb una forma diferent del mateix mot, trets de tres grans llibres de memòries. Ara els penellons han reculat molt, però perviuen en la memòria dels més grans, que els van patir.
A Elna, la gent dia “prilló”, forma contreta de “perilló” i ella mateixa, derivada de “perelló”.
Es pot ampliar el comentari d’en Jean Bosch a tota la plana rossellonesa. Ho recull el Renat Botet en el seu “Vocabulari rossellonès” sota la forma del plural “prillons o perillons”
Ací prunyons. D’una cançó metafòrica: “Si la terra té prunyons, per fort que tires l’aixada, no la claves mai com vols”.