Definició
1 Conjunt d’infants o de jovent; quitxalla.
Quina patuleia de mainada!
2 Grup de vagabunds o de mala gent; soldadesca en desordre.
Tota aquesta patuleia de polítics m’han acabat els quartos.
Etimologia
Probablement del portuguès patuleia, ‘partit popular organitzat el 1846’, derivat de patulear, i aquest, de patola, ‘estúpid’, derivat de pata, ‘pota’.
Usos
«Quan hi ha un camaleó en el poder, el color de l’ambient es torna canviant». A Polònia, per aquells anys [final dels cinquanta, començament dels seixanta], bufaven vents de canvis —no gaires, però canvis—, el moment adequat per als arribistes i tota la seua patuleia parasitària.
Guillem Calaforra i Ewa Łukaszyk, «Un ganivet que ens remena per dins. Rescat o resurrecció de Stanisław Jerzy Lec», introducció a Pensaments despentinats, d’S.J. Lec (València: Brosquil, 2003), pàg. 38No són gaires les oportunitats per lluir a Perpinyà. I tota aqueixa patuleia de pseudopolítics i pseudoliterats no es poden estar de lluir en societat. I festes com aqueixa els fan sentir, per unes hores, com si visquessin a París o Barcelona.
Emili Xatard, Perpinyhard (Perpinyà: Llibres del Trabucaire, 1995), pàg. 36
Tema de la setmana
Barrija-barreja. El mot d’avui és un suggeriment de Maria Salat, de Barcelona.