Definició
Usos
Jo, abans que res voltava, m’omplia de les olors que m’agradaven i després sempre acabava comprant-me una pataqueta, que era un pa blanet, ben tou i cruixent que formava com dos coquetes juntes. M’emportava la pataqueta a una de les parades de saladures —que feia olor de tonyina i de tàperes i d’olives— i allà m’obrien el pa pel mig i me l’omplien de tonyina en oli. Quedava tan sucoset que l’oli regalimava i havia d’anar amb compte per no embrutar-me.
Carme Miquel, Aigua en cistella (Alzira: Bromera, 1998)A llevant, dos carrers més enllà, hi havia el mercat de Russafa, on algunes vegades havia fet la compra. Recordà les pataquetes i els entrepans que s’hi preparava. Els més saborosos que mai havia menjat, farcits de pebres i albergínies fregides, o bé de pernil o anxoves amb tomaca refregada.
Maite Coves Móra, Setembre (Alzira: Bromera, 1998)
Tema de la setmana
Diminutius
Cal aclarir que “pataca”, només a 20 km de Castelló cap al nord, fa referència al tubèrcul comestible que altres parlants anomenen creïlla (i variants) o patata. Són famoses, per exemple, les pataques de Vistabella.
El comentari de Joan és ben interessant perquè sembla indicar que la motivació d’aquest nom de panet hagi de venir del de la «pataca» ‘creïlla, patata, trumfa’ per la semblança en la forma, l’aspecte i la mida. I doncs “guanyar-se la pataqueta” (recollit per Eugeni S. Reig) fóra semblant a “guanyar-se el pa”. Tot ben interessant per les connexions semàntiques i la creació popular a l’entorn de dos aliments bàsics.
Afegeixo: queda per explicar la forma de la mitja lluna. Qui s’hi atreveix? Una influència del croissant francès?