A València és corrent l’expressió buscar-se la pataqueta per a expressar la idea de guanyar-se els diners que calen per a viure.
En la narració curta «Paraules dolces», de Maria Jesús Bolta, trobem: «Homes de l’obra i del camp havien hagut de buscar-se la pataqueta Pirineus amunt o Atlàntic enllà, i més de la meitat de les cases del barri tenien un membre emigrat pel món.»
Josep Lozano, en la novel·la Ribera, empra la variant defendre’s la pataqueta: «El meu cavall de batalla és guanyar diners en el negoci del bar, no amb la droga ni amb les cartes. Jo, tant servit, tant guanyat; tu content i jo pagat. Perquè eixa és la meua manera de defendre’m la pataqueta i d’arreplegar algun duro.»
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)
Comentaris recents
passeig
I una descoberta posterior, aquesta vegada a Prats...
arrilat -ada
"L'han deixat aquí, en un racó de carrer de Rave...
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...