A València és corrent l’expressió buscar-se la pataqueta per a expressar la idea de guanyar-se els diners que calen per a viure.
En la narració curta «Paraules dolces», de Maria Jesús Bolta, trobem: «Homes de l’obra i del camp havien hagut de buscar-se la pataqueta Pirineus amunt o Atlàntic enllà, i més de la meitat de les cases del barri tenien un membre emigrat pel món.»
Josep Lozano, en la novel·la Ribera, empra la variant defendre’s la pataqueta: «El meu cavall de batalla és guanyar diners en el negoci del bar, no amb la droga ni amb les cartes. Jo, tant servit, tant guanyat; tu content i jo pagat. Perquè eixa és la meua manera de defendre’m la pataqueta i d’arreplegar algun duro.»
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)

Comentaris recents
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...
tot amb tot
Quan Rodamots proposa i defineix tot amb t...
aguileta
També diguem "per dos gallets"...
el tot
Doncs per aquí diem TOT + (nom ciutat) [se...