A València és corrent l’expressió buscar-se la pataqueta per a expressar la idea de guanyar-se els diners que calen per a viure.
En la narració curta «Paraules dolces», de Maria Jesús Bolta, trobem: «Homes de l’obra i del camp havien hagut de buscar-se la pataqueta Pirineus amunt o Atlàntic enllà, i més de la meitat de les cases del barri tenien un membre emigrat pel món.»
Josep Lozano, en la novel·la Ribera, empra la variant defendre’s la pataqueta: «El meu cavall de batalla és guanyar diners en el negoci del bar, no amb la droga ni amb les cartes. Jo, tant servit, tant guanyat; tu content i jo pagat. Perquè eixa és la meua manera de defendre’m la pataqueta i d’arreplegar algun duro.»
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)
Comentaris recents
sonsònia
No veig clara l'etimologia que indiqueu; abans de ...
sanguinolent -a
El que m'ha sobtat dels mots d'aquesta setmana, é...
quinqui
No és, en general, que tinguem més mots, simplem...
quinqui
"un del sud *li digués a un rossellonès" : un de...
ouaire
Al Maestrat hi havia l'ovater, que recorria els m...