A València és corrent l’expressió buscar-se la pataqueta per a expressar la idea de guanyar-se els diners que calen per a viure.
En la narració curta «Paraules dolces», de Maria Jesús Bolta, trobem: «Homes de l’obra i del camp havien hagut de buscar-se la pataqueta Pirineus amunt o Atlàntic enllà, i més de la meitat de les cases del barri tenien un membre emigrat pel món.»
Josep Lozano, en la novel·la Ribera, empra la variant defendre’s la pataqueta: «El meu cavall de batalla és guanyar diners en el negoci del bar, no amb la droga ni amb les cartes. Jo, tant servit, tant guanyat; tu content i jo pagat. Perquè eixa és la meua manera de defendre’m la pataqueta i d’arreplegar algun duro.»
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)

Comentaris recents
fosquet
A poqueta nit i a boqueta de nit emprem a La Safor...
sometent
La nit dels aiguats del setembre de 1962 les campa...
a ranvespre
entre dos foscants o entre dues fosques: https:...
vesprejar
Un mot interessant és foscúria, que es la llum a...
a ranvespre
No l'havia sentit mai, a quina zona es fa servir? ...