Definició
Licor aperitiu típic de Provença, fet amb anís, badiana, regalèssia i altres productes aromàtics.
El pastís se sol beure dissolt en aigua.
Etimologia
De l’occità provençal pastís, ‘barreja’, de la mateixa família de pasta i pastitx. El pastís que es menja també ve de pasta, del llatí tardà pasta, i aquest, del grec pástē, ‘farina barrejada amb suc’, derivat de páttō, ‘vessar, escampar’.
Usos
He vist un arbre tort amb llumets de tots colors
Quimi Portet, «La Rambla», al disc Hoquei sobre pedres (1997)
i un colom solitari barallant-se amb un anís;
hi ha dies deliciosos que ve de gust recordar,
anem fins a la Rambla a fer un vas de pastís.—Et deixaré els meus dos llibres. Té, aquí els tens. A veure si t’agraden.
Jordi Llavina, Nitrato de Chile (Barcelona: Destino, 2001), pàg. 57
—Són novel·les?
—Novel·les, sí.
—M’agraden, les novel·les. Ah sí, ara ho veig: Lecaux. És un cognom molt… molt francès.
—Per mi és molt natural. Tu, el llegeixes, el francès?
—Bé, sí… Claire? Qui és, Claire? La teva dona?
—No, ni això. Claire és… una bona amiga. Ja que no em dius què vols beure, et serviré un got de pastís. T’agrada, el pastís?
Tema de la setmana
Mots que no són el que semblen (emprats en un sentit diferent de l’habitual)
A França, el pastís es va fer famós arran de la prohibició de l’absenta (https://ca.wikipedia.org/wiki/Absenta). Al Rosselló, abans que no se n’organitzés veritablement la comercialització, la gent el fabricava a casa estant, barrejant l’esperit de vi anomenat tressís amb extractes d’anís i altres plantes. Aquest pastís casolà va reemplaçar completament l’absenta, manllevant-li fins i tot la denominació popular. L’expressió «fil d’absenta» (de la qual no conec l’origen i que podríem relacionar, per exemple, amb el fileret d’aigua que es feia rajar sobre un terròs de sucre en el ritual de preparació d’aquell antic aperitiu), es va abreujar en «fil» per a designar la nova beguda anisada de substitució. És per aquesta raó que un rossellonès no us convidarà mai a «fer un vas de pastís» com en el text de Quimi Portet sinó a «prendre el fil».
Sí, Joan, després de la guerra del 40, per reemplaçar l’absenta prohibida, la meva padrina feia un pastís amb tressis, aigua calenta i una fiola d’extracte de plantes, “el pescador”, que el meu avi anava a comprar al Pertús. A migdia o al vespre convidava els companys a “prendre un fil” (o dos).
A Perpinyà, un pastís també pot designar una barrija-barreja de fang i de brutícies o bé un gran desordre. I empastissar quelcom és embrutar-lo amb un pastís d’aquesta mena.
En lloc de regar les flors, la mainada havia fet un pastís immund al mig del pati.
No entris a casa amb les botes brutes que ho empastissaries tot!