Jo encara no m’he mort mai, però us asseguro que moltes vegades he estat a punt de passar-ne els taps, com diuen al meu poble. Sense anar més lluny us diré que des que se’m van tancar les portes, ara fa mesos, dormo amb una capseta de Nemanbutal a la tauleta de nit, al costat d’un missal petit, de color blanc rovellat i amb tapes de quincalleria de vori o nacre, ple d’estampetes de primera comunió… Així tinc la mort sempre a mà, voltada de mals pensaments, perquè la vida se m’ha tornat com una forastera que passa, naturalment en pecat i sense cap engruna de raó, pel mateix camí que jo prenc cada dia per tornar a casa a dormir.

Emili Teixidor, Sic transit Glòria Swanson (Barcelona: Edicions 62, 1988), pàg. 105

En Quimet arribà a sospitar si aquella bèstia tindria un bon esperit al cos, i en més d’una ocasió estigué a frec de passar-ne els taps d’un tret d’escopeta.

Prudenci Bertrana, Proses bàrbares (1929)