De tant en tant arribava una companyia de varietats i exhibia les seves habilitats al bell mig de la sala. Mai he esbrinat com es guanyaven la vida aquella gent itinerant que anava de poble en poble amb uns carros i cavalls que s’aparcaven sota un cobert o en un recer. Venien també gent de circ que portava un ós o animals mai vistos al poble. L’ós ballava al so d’una pandereta mentre una noia passava el plateret sense gaire èxit.

Lluís Foix, La marinada sempre arriba (Barcelona: Columna, 2014)

A l’hora de passar el plateret, com quasi sempre solia succeir, els espectadors com aquell qui res van anar desapareixent per les cantonades. Els cants dels grills i l’udol dels gossos llunyans es van apoderar de l’ambient. Els més benintencionats van deixar caure unes quantes monedes, de valor ínfim, dins aquelles safates en forma d’olla que assetjaven els qui s’allunyaven a corre-cuita.

Francesca Aliern, Cor de llop (Valls: Cossetània, 2008), pàg. 73