[24.01.1939]  Amb prou feines tinc temps d’adreçar una mirada de recança al xalet, la silueta del qual es dibuixa vagament en les ombres. Una multitud d’impressions, records i imatges assalten el meu esperit i es presenten a la meva imaginació com una cinta de cinematògraf. Dono un comiat silenciós a les habitacions, als mobles, als llibres, als animals domèstics, a les plantes i als arbres de l’hort i del jardí. Sempre he mirat amb tendresa els companys, animats o inanimats, de la meva vida quotidiana. Em penso que cap ésser vivent no presencia l’escena nocturna. Però m’equivoco. En el moment precís que el cotxe es posa en marxa, veig a través del reixat, enmig de la fosca, quatre ulls fosforescents. Els gats de casa s’han adonat de la nostra partença.

Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana (Barcelona: Acontravent, 2014), pàg. 59

[30.01.1939]  Es confirmen les veus de pròxima sortida del mas. Hom anuncia que demà marxarem els vells, les dones i les criatures. Amb els meus cinquanta-sis anys, que em posen més enllà de l’edat militar, estic classificat com a vell. Per a aquestes categories no hi haurà grans inconvenients. Manca saber encara l’hora i les condicions de la partença.

Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana, pàg. 141