parrup m

Definició

Cant del colom, de la tórtora.

En sortir al carrer va començar a sentir parrups de coloms.

Etimologia

De parrupar, d’origen onomatopeic, de la veu dels ocells columbins, com corruquejar o marrucar.

Usos

  • Vam entrar a la sala, si es podia anomenar així, que era com l’amagatall dels coloms, i n’hi havia per totes bandes. El so repulsiu del seu aleteig acompanyat d’insistents parrups se’m va ficar sota la pell i em va fer eriçar els cabells. Érem a les golfes de la Monumental.

    Mireia Llinàs, Els enemics silenciosos (Barcelona: Columna, 2016)
  • Ensenyen la casa a la forastera; entren a les alcoves, emmarcades amb una motllura d’or rovellat, pugen a les golfes, plenes de sacs, de forcs de cebes; hi senten misteriosos parrups de colom.

    Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants (1931)

Tema de la setmana

Mots acabats en up

Temes i etiquetes

[easy-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 hide_names="yes" native="no"]

2 comentaris a “parrup”

Deixa un comentari a Albert

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

up!xarrup