Definició
Molt gran (la gana); molt abundant (un àpat).
Ens van oferir un dinar pantagruèlic i a l’hora de sopar ningú no tenia gana.
Etimologia
Del nom de Pantagruel, gegant fartaner, protagonista d’una novel·la de François Rabelais (~1494-1553).
Usos
La metròpoli és una ogressa que devora carn sempre humana per a poder mantenir-se amb vida i realitzar la seua pantagruèlica obra. Però ningú no sap ben bé quina és. Així, dia a dia, s’edifica el sofriment i el desig.
Josep Ballester, El col·leccionista de fades (Alzira: Bromera, 2008), pàg. 93Per controlar els nervis hi ha força fórmules. Unes més pernicioses que altres. Hi ha qui practica esports, altres meditació. La religió recondueix certes tensions, però també hi ha qui es llança a la beguda, altres, als tranquil·litzants, i una gran part de la població, al menjar. El sobrepès té moltes causes, però una de les més generalitzades és buscar en la desmesura pantagruèlica en el menjar un alleugeriment de les angoixes. Però, com deia la meva dietista, menjar per nerviosisme és com una caixa foradada. No pares d’omplir-la i sempre és buida.
Jaume Vidal, «Una qüestió de sobrepès» (Avui Cultura, 10 de març del 2011)
Tema de la setmana
Altres vegades hem dedicat els mots d’una setmana a epònims o paraules derivades de noms de persones. Els que veurem aquests dies tenen una doble particularitat: d’una banda, s’han format a partir de personatges ficticis; de l’altra, provenen tots d’una mateixa literatura, la francesa.