tartufisme m

Definició

Hipocresia, falsedat.

Va fer un discurs trufat del tartufisme més infame, i encara volia que el creguéssim.

Etimologia

Del nom Tartuf, protagonista hipòcrita de la comèdia de Molière Tartuf o l’impostor (1664). Un tartuf seria una persona hipòcrita que fingeix virtut.

Usos

  • «Moderació… moderació…» És un consell de persona sensata, que hem sentit moltes vegades; però també és una mena de precepte legal difús, destil·lat en els codis vigents i en les normes d’urbanitat. La societat sencera predica i exigeix «moderació». Els díscols, els arrauxats, els impacients, tant si ho són del cos com si ho són de l’esperit, consideren que això és pura hipocresia: tartufisme infecte. Els atacs a la moral burgesa, quan es fan en nom d’una hipotèticament sagrada llibertat dels instints i de la vida, es concerten contra aquesta idea: contra la «moderació».

    Joan Fuster, «Temprança», Diccionari per a ociosos (Barcelona: Edicions 62, 1964)
  • En poesia, [Josep M. de Sagarra] demana rigor i responsabilitat —i experiència vital— als versaires joves, que es conformen amb els fútils llorers de jocs florals adotzenats, i, en prosa, agraeix el propòsit d’alguns autors «de fer entrar l’aire, i el sol, i la llibertat, en les planes del tartufisme de la prosa més o menys consagrada» (21-III-1926).

    Narcís Garolera, presentació a L’ànima de les coses, de Josep M. de Sagarra (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. xxiv

Tema de la setmana

Epònims derivats de personatges literaris francesos 

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pantagruèlic -arocambolesc -a