Definició
1 Mancat d’ufana, mústic.
2 (fig.) Dit d’una persona abatuda, mancada de delit, de bon humor.
L’oncle, pansit i capficat per la mort del seu germà, es deixà caure en un balancí.
Etimologia
De pansir, de pansa, del llatí (uva) pansa, de pansus, participi de pandĕre, ‘estendre’, especialment els raïms per assecar-los.
Usos
[1 de setembre de 1918] L’estiueig s’ha acabat inexorablement. El carro del mas carrega els matalassos i els altres objectes. Els qui es queden —qüestió de dos o tres dies— semblen més pansits que els qui marxen.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 301Començo a fer els paquets per marxar a Barcelona. Els llibres de text, els trobo allà mateix —una mica pansits. Em fan l’efecte de cosa tronada, d’objectes inútils, sense vida.
Josep Pla, El quadern gris, 7 de gener de 1919
Tema de la setmana
Citacions estiuenques