pana f

Definició

Detenció anormal en el funcionament d’una màquina o d’un vehicle, per avaria del motor o d’algun mecanisme.
   A mig camí hem tingut pana, per això fem tard.

Etimologia

Del francès panne, antigament penne, del llatí penna, ‘ploma’, aplicat al teixit flonjo; de mettre en penne, ‘orientar la penne o antena de la nau per aturar-la’ es passà a ‘aturada accidental’.

Usos

  • Quan Ubach els va tenir ben a prop els va saludar, i el que comandava el destacament es va interessar pel monjo.
       —Què hi feu aquí, pare? —va dir l’oficial francès.
       —Hem tingut pana camí de Bagdad, monsieur, i mentre arreglen l’auto he aprofitat per estirar les cames, sabeu? —va respondre amb un somriure captivador. I, curiós com era de mena, va preguntar:— I a vós i als vostres homes, què us porta per aquests verals?
       —Anem a custodiar una missió arqueològica.

    , L’arqueòleg (Barcelona: Columna, 2010), pàg. 255
  • Dia fosc i opac. A dos quarts de tres arriba Baltasar Porcel, que m’havia avisat amb una carta que no he rebut. Arriba fet un Sant Llàtzer perquè ha tingut una pana abans de Santa Cristina. Dinem al mas. Havent dinat anem a Palafrugell. Trobem Pere al despatx de Sagrera. Arreglem el desperfecte de Porcel i anem a sopar a l’Escala. Bon sopar.

    Josep Pla, 7 d’octubre, Notes per a un diari. 1965, dins Per acabar (Barcelona: Destino, 1992), pàg. 635

Tema de la setmana

manlleus del francès

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

baiardcivet