pallago -a m i f

Definició

Noi -a, xiquet -a (rossellonès).

La meua filla estudia al liceu de Font-romeu, mes a les classes de català solament hi assisteixen cinc o sis pallagos.

«Era un pallago de deu anys, eixerit i fi com una mostela» (Pere Burlaner).

Pallago també pot significar ‘fill’.

Com va el teu pallago, fa temps que el veiem pas pus cap ací?

També: pellago -a

«No havíem mai vist un pellago més deseixit i alegre» (J.S. Pons).

A Prada hi ha una colla castellera que s’anomena els Pallagos del Conflent.

Etimologia

Segurament de la mateixa arrel que el pellot, nen de deu a quinze anys a l’Empordà, potser perquè amb les calces curtes se li veu molta pell (Pere Verdaguer, Diccionari del rossellonès).

Usos

  • Els altres homes s’impacienten, però el cap els dedica un gest tranquil·litzador.
       —Escolteu, pallagos, després d’aquesta fotuda guerra, ens prendrem una horeta de descans. Ens ho mereixem, oi? I tu, home, escolta, que te vull fer una proposta… Pagaria car per poder fer un viatge amb el teu dallonses, sí que pagaria car, però mai tindré prou sous… Allavores ens regalaràs un passatge… Ens fas volar, a mi i als que vulguin pujar, i a canvi us deixem marxar tal com heu arribat fins aquí, ni més rics ni més pobres.

    Joan-Lluís Lluís, El navegant (Barcelona: Proa, 2016)
  • A Ceret avui es dia de mercat setmanal, que s’estira per tota la Passejada (Boulevard du Maréchal Joffre) que circumval·la la vila vella en un seguit de parades molt ben adobades. Hi ha una profusió exagerada de senyeres arreu, i tot es diu Catalan o La Catalogne. És enyor del passat, però dins d’un regionalisme bien compris. Faig el recorregut quatre vegades i sento vuit o nou converses en català, totes a gent molt gran. Compro embotits en català i la dependenta, una dona d’uns quaranta anys, m’entén, però replica en francès. Per al formatge, on despatxa una pallaga jove, ja no hi ha comunicació, i em contesta en mal castellà.

    Eugeni Casanova, Viatge a les entranyes de la llengua. De la riquesa a l’agonia del català (Lleida: Pagès, 2003)

Tema de la setmana

Amb el risc de fer-nos una mica reiteratius, explorarem una setmana més el ric univers dels mots per a designar ‘noi, noia’, ‘nen, nena’, que era el tema (no gaire) ocult dels mots de la setmana passada. Si voleu saber què s’amagava darrere l’enigmot, feu clic aquí.

El mot d’avui és un suggeriment de Joan Bosch, d’Elna (Rosselló), que precisa: «Al Rosselló, la paraula noi designa un gitano i no pas un pallago».

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “pallago -a”

  1. Gemma Dalmau — Sant Cugat del Vallès

    Sobre el mot d’avui, pallago, nosaltres, a la Cabanassa (Conflent), hem sentit molt sovint dir pallargo. Ho diu un pare d’uns 68 anys quan ens parla del seu fill. “El pallargo treballa a les pistes.”
    És de les poques persones amb qui sempre parlem en català en aquella població.

    Respon
    • Antoni Masramon — Santa Eulàlia de Riuprimer

      A casa sempre havia sentit el meu avi utilitzar aquest mot però en un sentit augmentatiu: “ets un pellargassàs”. Actualment ja no la sento de ningú.

      Respon

Deixa un comentari a Antoni Masramon

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

minyó -onanano -a