terròs [3] m

Definició

1  Tros de terra que hom conrea.

2  Terrer; terra on hom s’ha criat, on hom viu.

ser del (o fill del) terròs  Ser pagès.

No ho confongueu amb l’adjectiu terrós, -osa, ‘que és de la naturalesa o del color de la terra; que està barrejat amb terra’. Ni amb les dues altres accepcions de terròs que ja han rodat fa temps (terròs1, terròs2).

Usos

  • Soroll, rialles, corredissa,
    inclinacions, masurca, vals, galop…
    La Tatiana, fonedissa,
    s’amaga entre columnes, prop
    de dues ties; mira i no veu res,
    en l’alta societat no hi té interès;
    nota un ofec… sent el reclam
    d’anar-se’n a la vida al camp,
    a casa, als pobres del terròs,
    al raconet on, solitari,
    es veu un límpid rierol passar-hi,
    a les novel·les, a les flors,
    i a l’ombra del passeig plantat de tell,
    on se l’imaginava a ell.

    Aleksandr Puixkin, Eugeni Oneguin (Barcelona: Club Editor, 2019), traduït del rus per Arnau Barios
  • A casa les germanes s’han fet velles,
    els homes són més agres de posat
    i em miren de reüll tant ells com elles.
    I jo no em queixo perquè ho trobo just;
    no els creuria si em fessin bones cares,
    si amanissin les plates al meu gust
    i anessin amb cançons i gara-gares.
    He sigut infidel amb el terròs,
    i ells hi han colgat angúnies cada dia;
    si no duc altra gràcia que aquest cos,
    bé m’han de contestar amb sorruderia.

    Josep M. de Sagarra, «El retorn», dins Cançons de totes les hores (1924-1925)

Tema de la setmana

Aquesta setmana donem veu als traductors, que també fan molt bona feina, amb uns quants mots i passatges trets de llibres traduïts.

Enllaços

Temes i etiquetes