Imagineu-vos que aquest capítol s’hagués titulat «Deixeu de dir gilipolles, joder!». Com l’hauríeu pronunciat? Més ben dit, com l’heu pronunciat? Com us heu imaginat el so inicial dels dos mots en cursiva? No cal que m’ho digueu que ja ho sé. Però no patiu, ara no us obligaré a baixar al carrer a engegar quilipolles i codert a tort i a dret. Començarem amb un exercici més senzill, basat en el principi de l’anostrament. Anostrar significa ‘fer nostre’ i també ‘traduir a la nostra llengua’, i és el principi fonètic que apliquen les llengües normals a l’hora de pronunciar noms i topònims d’idiomes estrangers, també conegut com a «efecte Platiní». Platiní és la pronúncia francesa, aguda, del cognom italià Platini, que és paraula plana, com Martini. I mai us ha fet riure perquè sempre l’heu sentit així, amb accent a l’última síl·laba, igual que tampoc us fa riure Pérez pel mateix motiu, i en canvi sí que us en faria si el sentíssiu pronunciar «Pérets», que més o menys és com ho fan els italians.

Pau Vidal, Nivell Ç. Del català esporuguit al parlant empoderat (Barcelona: Pòrtic, 2021), pàg. 58