El meu mal, de fet, és un mal, i no gens fàcil de suportar amb una certa dignitat. Ara, si es pot mínimament assumir, si se’l pot considerar amb un cert distanciament, pot fins i tot arribar a ser un bé. Ho deia, suposo, i sobretot ho dic pensant en la grotesca pressa de la vida que es viu avui dia, en el consumisme exagerat i gratuït, en la degradació de tots aquells valors que, al meu entendre, donen veritable sentit a la vida: l’autoexigència, la reflexió, el respecte, la solidaritat, l’amor. Jo ja començo a ser vell, és clar, i algú potser dirà que toco campanes. M’és igual. El ritme de la societat actual em desconcerta, i encara em desconcerta més l’agressivitat que s’hi manifesta.

«Martí i Pol per Martí i Pol», El Punt Avui Cultura, 8 de novembre del 2013